dissabte, 14 de març de 2015

La pausa...

No aturar-se.
Fer i desfer, seguint les lleis més actuals del ritme quotidià.
Quan el rellotge perd la seva funció biològica i les agulles dels segons només saben marcar fets, accions i reaccions.
Veig-faig-ric-compro-ploro-treballo-torno-surto-desfici-torno-a-entrar... És igual perquè  ho ignoro... Acció-reacció-acció-informació-més-informació-no-entenc-res....


La pressa per fer el que encara no faig.
L'angoixa de no acabar les coses inacabables.
Massa informació per a un cervell que ha perdut l'hàbit d'aturar el seu mecanisme.


Aprendre a dir prou.
Aprendre a emmarcar la realitat amb el relleu de cada cos.
Mirar-nos de dins sense pretendre investigar, ni comprendre, ni esperar grans coses.
Respirar.
La pausa és ara. Només ara. Present absolut.
La pausa reparadora com a precursora de felicitat...


El plaer de desconnectar, reconèixer-te i fer-te a tu mateix una abraçada enorme. Trobar-te.
I trobar-te, et pot sorprendre... tant, que ho repetiràs.

divendres, 27 de febrer de 2015

El plaer de mirar-se als ulls...

Darrera les muntanyes blaves despunta un sol matiner que fa d'emissor d'un nou dia. Dins del cos, la sensació inexplicable d'encetar una jornada acabada d'estrenar. Oloreta de pa cruixent acabat de treure del forn.Tota la natura, a l'uníson, mostra els seus colors més resplendents fent d'emissora de l'acte de comunicació diari. Connexió total, l'estímul-resposta col.lectiu d’un dia qualsevol que acaba de nàixer, un miracle que es produeix amb una rutina aclaparadora però malgrat això, incapaç de trencar ni un bri de la màgia comunicativa.
La comunicació....Comunicar-se tots amb tots, amb totes i amb tot. Totes les constel.lacions connectades amb flexetes d’anada i tornada. Veïns xerrant d’intranscendències a la fresca, rialles de nens jugant amb codis incomprensibles, el cel que es reflecteix a l'espill d'una mar blava...


La comunicació.... Noves tecnologies que desdibuixen les grans distàncies. Tot és a l’abast, tots som a l’abast. La comunicació asincrònica camina a passos gegantins. Saturació d’emissors i receptors?.... Noves tecnologies que allunyen les distàncies properes, que les fan inaccessibles, amb barreres de pantalles fluorescents i teclats digitals. No et miro perquè miro el mòbil. No t’escolto perquè parlo amb algú que és lluny i va davant de tu... I si provem de sincronitzar-nos?


El remoreig insistent del món de les tecles invita a una profunda reflexió del que passa en l’actual societat de la comunicació, una societat que, malgrat ser al segle XXI, de vegades, encara es comunica poc i amb eines rudimentàries d’incomprensions, perquè és capaç de cometre errades ancestrals i atàviques que no es poden explicar ni justificar des de la modernitat. Tal i com evoluciona la interconnexió mundial, constant i imparable, augmenta la distància física entre les persones. La modernitat tecnològica ens ofereix la possibilitat inimaginable de comunicació i, això és un miracle i no ho podem ignorar. Però potser caldria reflexionar, ser conscients de les possibilitats de comunicació que estem perdent o oblidant i promoure una revolució a nivell individual, reivindicant els somriures, les mirades i les carícies comunicatives.



Sense por a la diferència ni a la tendència i adonar-nos del plaer de la comunicació de prop. Perdre aquest tipus de contacte seria com perdre una mica de la nostra essència humana..., no?


dissabte, 14 de febrer de 2015

El teatre és la vida... i la vida és plena de pensaments i emocions...

Aquest espai vol ser un recull de totes les coses que m'agraden, que m'ocupen o que em preocupen. Tot va començar un dia que em vaig adonar que el més important de la vida era la comunicació...
Sense comunicació, no hi ha res, res no és i res no passa. Aquesta passió em va portar i em porta a l'aprofundiment de tot allò que fa que les persones necessitem irremeiablement els pensaments i les emocions dels altres... 
Les paraules (llenguatge), la representació de les nostres vides (el teatre), la psicologia (pensaments i emocions) i la consciència que som éssers socials per excel.lència m'han fet descobrir i analitzar la comunicació des de diferents perspectives i han augmentat sense dubte la meva passió de comunicar-me i entendre el món.
Aquest entusiasme no pot tenir sentit si no es pot compartir (l'aprenentatge i l'educació són cabdals per a un futur millor). I aquí estic, amb el meu cúmul de certeses i incerteses, que només tenen sentit si poden ser mirades per uns altres ulls...


No deixaré escapar la vida entre els dits...
buscaré més mans incansablement....