No aturar-se.
Fer i desfer, seguint les lleis més actuals del ritme quotidià.
Quan el rellotge perd la seva funció biològica i les agulles dels segons només saben marcar fets, accions i reaccions.
Veig-faig-ric-compro-ploro-treballo-torno-surto-desfici-torno-a-entrar... És igual perquè ho ignoro... Acció-reacció-acció-informació-més-informació-no-entenc-res....
La pressa per fer el que encara no faig.
L'angoixa de no acabar les coses inacabables.
Massa informació per a un cervell que ha perdut l'hàbit d'aturar el seu mecanisme.
Aprendre a dir prou.
Aprendre a emmarcar la realitat amb el relleu de cada cos.
Mirar-nos de dins sense pretendre investigar, ni comprendre, ni esperar grans coses.
Respirar.
La pausa és ara. Només ara. Present absolut.
La pausa reparadora com a precursora de felicitat...
El plaer de desconnectar, reconèixer-te i fer-te a tu mateix una abraçada enorme. Trobar-te.
I trobar-te, et pot sorprendre... tant, que ho repetiràs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada