Darrera les muntanyes blaves despunta un sol matiner que fa
d'emissor d'un nou dia. Dins del cos, la sensació inexplicable d'encetar una
jornada acabada d'estrenar. Oloreta de pa cruixent acabat de treure del
forn.Tota la natura, a l'uníson, mostra els seus colors més resplendents fent
d'emissora de l'acte de comunicació diari. Connexió total, l'estímul-resposta
col.lectiu d’un dia qualsevol que acaba de nàixer, un miracle que es produeix
amb una rutina aclaparadora però malgrat això, incapaç de trencar ni un bri de
la màgia comunicativa.
La comunicació....Comunicar-se tots amb tots, amb totes i
amb tot. Totes les constel.lacions connectades amb flexetes d’anada i tornada. Veïns
xerrant d’intranscendències a la fresca, rialles de nens jugant amb codis
incomprensibles, el cel que es reflecteix a l'espill d'una mar blava...
La comunicació.... Noves tecnologies que desdibuixen les
grans distàncies. Tot és a l’abast, tots som a l’abast. La comunicació
asincrònica camina a passos gegantins. Saturació d’emissors i receptors?....
Noves tecnologies que allunyen les distàncies properes, que les fan
inaccessibles, amb barreres de pantalles fluorescents i teclats digitals. No et
miro perquè miro el mòbil. No t’escolto perquè parlo amb algú que és lluny i va
davant de tu... I si provem de sincronitzar-nos?
 |
El remoreig insistent del món de
les tecles invita a una profunda reflexió del que passa en l’actual societat de
la comunicació, una societat que, malgrat ser al segle XXI, de vegades, encara
es comunica poc i amb eines rudimentàries d’incomprensions, perquè és capaç de
cometre errades ancestrals i atàviques que no es poden explicar ni justificar
des de la modernitat. Tal i com evoluciona la interconnexió mundial, constant i
imparable, augmenta la distància física entre les persones. La modernitat
tecnològica ens ofereix la possibilitat inimaginable de comunicació i, això és
un miracle i no ho podem ignorar. Però potser caldria reflexionar, ser
conscients de les possibilitats de comunicació que estem perdent o oblidant i
promoure una revolució a nivell individual, reivindicant els somriures, les
mirades i les carícies comunicatives.
Sense por a la diferència ni a la tendència
i adonar-nos del plaer de la comunicació de prop. Perdre aquest tipus de
contacte seria com perdre una mica de la nostra essència humana..., no?
