El plaer de mirar-se als ulls...

Darrera les muntanyes blaves despunta un sol matiner que fa d'emissor d'un nou dia. Dins del cos, la sensació inexplicable d'encetar una jornada acabada d'estrenar. Oloreta de pa cruixent acabat de treure del forn.Tota la natura, a l'uníson, mostra els seus colors més resplendents fent d'emissora de l'acte de comunicació diari. Connexió total, l'estímul-resposta col.lectiu d’un dia qualsevol que acaba de nàixer, un miracle que es produeix amb una rutina aclaparadora però malgrat això, incapaç de trencar ni un bri de la màgia comunicativa.

La comunicació....Comunicar-se tots amb tots, amb totes i amb tot. Totes les constel.lacions connectades amb flexetes d’anada i tornada. Veïns xerrant d’intranscendències a la fresca, rialles de nens jugant amb codis incomprensibles, el cel que es reflecteix a l'espill d'una mar blava...

La comunicació.... Noves tecnologies que desdibuixen les grans distàncies. Tot és a l’abast, tots som a l’abast. La comunicació asincrònica camina a passos gegantins. Saturació d’emissors i receptors?.... Noves tecnologies que allunyen les distàncies properes, que les fan inaccessibles, amb barreres de pantalles fluorescents i teclats digitals. No et miro perquè miro el mòbil. No t’escolto perquè parlo amb algú que és lluny i va davant de tu... I si provem de sincronitzar-nos?

El remoreig insistent del món de les tecles invita a una profunda reflexió del que passa en l’actual societat de la comunicació, una societat que, malgrat ser al segle XXI, de vegades, encara es comunica poc i amb eines rudimentàries d’incomprensions, perquè és capaç de cometre errades ancestrals i atàviques que no es poden explicar ni justificar des de la modernitat. Tal i com evoluciona la interconnexió mundial, constant i imparable, augmenta la distància física entre les persones. La modernitat tecnològica ens ofereix la possibilitat inimaginable de comunicació i, això és un miracle i no ho podem ignorar. Però potser caldria reflexionar, ser conscients de les possibilitats de comunicació que estem perdent o oblidant i promoure una revolució a nivell individual, reivindicant els somriures, les mirades i les carícies comunicatives.

Sense por a la diferència ni a la tendència i adonar-nos del plaer de la comunicació de prop. Perdre aquest tipus de contacte seria com perdre una mica de la nostra essència humana..., no?