dissabte, 14 de febrer del 2015

El teatre és la vida... i la vida és plena de pensaments i emocions...

Aquest espai vol ser un recull de totes les coses que m'agraden, que m'ocupen o que em preocupen. Tot va començar un dia que em vaig adonar que el més important de la vida era la comunicació...
Sense comunicació, no hi ha res, res no és i res no passa. Aquesta passió em va portar i em porta a l'aprofundiment de tot allò que fa que les persones necessitem irremeiablement els pensaments i les emocions dels altres... 
Les paraules (llenguatge), la representació de les nostres vides (el teatre), la psicologia (pensaments i emocions) i la consciència que som éssers socials per excel.lència m'han fet descobrir i analitzar la comunicació des de diferents perspectives i han augmentat sense dubte la meva passió de comunicar-me i entendre el món.
Aquest entusiasme no pot tenir sentit si no es pot compartir (l'aprenentatge i l'educació són cabdals per a un futur millor). I aquí estic, amb el meu cúmul de certeses i incerteses, que només tenen sentit si poden ser mirades per uns altres ulls...


No deixaré escapar la vida entre els dits...
buscaré més mans incansablement....

7 comentaris:

  1. Tots aquests pensaments i emocions expressats mitjançant paraules enllaçades formen un text preciós! El teatre és la vida!!!

    ResponElimina
  2. Paraules que diuen Mol. Enhorabona per ser capas d'encararte al mon amb els teus dubtes. Demostracio de gran valentía, gracies MESTRA.

    ResponElimina
  3. El teatre és la vida, sens dubte! Gràcies per ensenyar-me coses tan importants com aquesta i gràcies, també, per compartir les teves paraules.

    ResponElimina
  4. sense dubte, puc dir en veu molt alta, que la meva vida al institud va ser eternament feliç gracies al teatre i a tu!!!

    ResponElimina
  5. el teatre es vida, la vida es un teatre.
    Felicitats per aquesta idea, comunicat, expresat, tens molt a dir, jo desde l'alta banda del mon et seguiré
    el teatre a aportat moltes coses a la meva vida, a la meva carrera professional.
    Gracies al teatre a l'institut soc qui soc , he votat mes de mig mon actuant , ballant, fent el que mes m'agrada. Manolita sempre et dic el mateix pero allá on actuó tinc sempre els mateixos nervis amb els que vaig pujar les escales del escenari del J.Bau per primera vegada, i m'encanta!

    ResponElimina
  6. Mare que bonic poder retrobar totes aquestes emocions compartides.... estigues on estigues del món mundial. Sempre-sempre estarem units per aquesta màgia d'un escenari.... Tu, jo, tots els que han escrit abans i tots aquells que en un moment de les seves vides van xafar l'escenari del Bau.
    Nico, t'enyoro. Torna ja!!!!!!!

    ResponElimina